Cap a Solanell

Cap a Solanell Actualitzada 26/06/2021 a les 06:25 Jordi Pasques Solemnement, cada dia, el sol neix i es pon a Solanell. De bon matí treu la son al poble i al capvespre l’embolcalla amb aquella llum d’ombra somnolent, sempre endolcidora de les veus i les mirades. Si ho diem en francès, “solennellement”, la solemnitat natural de la llum del sol a Solanell encara ens la fa ser més bona íntima companya. Avui a Solanell hi torna a haver aplec de veus i de mirades. Serà al migdia i la congregació respondrà a una nova iniciativa enfocada a donar encara més corda al rellotge de paret que amb el seu tic-tac torna a marcar les hores de la vida a Solanell des de l’any 2010. Va ser aquell any quan arribava al poble la vitalitat pensadora de l’arquitecte tarragoní Saül Garreta, qui des del campanar ens va dir de manera entenedora i a mode de proclama va cridar: reviure Solanell. La invitació, la crida pròpiament dita, va ressonar per la vall de Castellbò i per l’Urgellet, les terres connaturals amb Solanell. I també, agafant força en revolada, s’alçà solana amunt i passat a frec de Roca Castellana se sentí vigorosa la crida de reviure Solanell al Cap del Ras de Conques i allà dalt, ja imparable, per aquella màgia silent però existent que trobem a les carenes, arribà també fins a les Valls d’Andorra, tot fent camí flairós d’herba com si es tractés de les ramades que hi pujaven a passar l’estiu. I l’eco de les muntanyes andorranes va escampar el reviure Solanell cap a migdia i travessant les terres urgellenques, segarrenques i garriguenques arribà fins al mar, just on a la seva riba el Saül Garreta havia covat la idea de tornar a donar vida al poble de Solanell.