Page 5 - John Borders News Today : Breaking News, Live Updates & Top Stories | Vimarsana

Keep calm La persistència de Joan Ribas Josep M. Fonalleras El company Jordi Grau deia que Joan Ribas tenia un posat “seriós, dur i adust”. Potser tenia raó, perquè la imatge que transmetia en Joan era el d’aquest senyor capficat i entenimentat, preocupat per la feina i entossudit a fer-la amb rigor, constància i professionalitat. El Ribas empresari, gestor, era una persona no gens arrauxada, sinó precisa i ordenada; no era excessiva, sinó mesurada; no pas excèntrica, sinó...

Recordant Joan Ribas i Feixas Veí del Barri Vell de Girona, que de nen havia acompanyat el Tarlà M. Carme Ribas i Mora (*) Diumenge passat va ser un dia trist. Girona va perdre un referent de la ciutat. Ens va deixar l’amic Joan Ribas. Va formar part del consell d’administració i editorial del diari El Punt i, després, d’El Punt Avui, on l’hem pogut seguir a través de les seves cròniques setmanals fins al final. Per parlar d’ell...

Xavier Castillón Feia temps que l’església de Santa Susanna del Mercadal no estava tan plena: l’interior del temple ho estava tant com ho permeten les circumstàncies actuals –unes 200 persones, el 70% de l’aforament habitual–, però molts dels assistents emplenaven també l’entrada, darrere d’una cinta que limitava l’accés al recinte, i unes quantes desenes de persones seguien l’acte sota les palmeres de la plaça, gràcies als altaveus que es van instal·lar a l’exterior. Com v...

Xavier Castillón Feia temps que l’església de Santa Susanna del Mercadal no estava tan plena: l’interior del temple ho estava tant com ho permeten les circumstàncies actuals –unes 200 persones, el 70% de l’aforament habitual–, però molts dels assistents emplenaven també l’entrada, darrere d’una cinta que limitava l’accés al recinte, i unes quantes desenes de persones seguien l’acte sota les palmeres de la plaça, gràcies als altaveus que es van instal·lar a l’exterior. Com v...

Joan Ventura Brugulat En Joan Ribas, en Ribas per antonomàsia, caminava per la ciutat amb un posat adust, potser sorrut. A vegades el saludaves i ni et veia, i altres vegades contestava tot arrancant un principi de somriure, aquell riure murri que també el caracteritzava. Aquests dies amics i coneguts ja han descrit les seves virtuts, moltes més de les que el seu posat reservat i discret deixaven entreveure. La Girona dels darrers seixanta anys no s’entendria sense el paper determinant d’aquest activista irreductible ja fos a RÃ...