Plagueta de notes | Xavier Folch, homenot bo, editor savi, germà de veres
Xavier Folch i Biel Mesquida en el restaurant Quo Vadis. Emili Manzano Biel Mesquida
UN ESCRIT A LA DERIVA. Així faré aquest no-obituari per donar testimoni fraternal d’un home que des que el vaig conèixer el gener de 1975 en l’òrgan coordinador del Congrés de Cultura Catalana fins aquest juny de 2021 ha estat un amic. Tremol com una fulla de poll per dedins perquè no puc consentir no poder agafar el telèfon i sentir les seves paraules que sempre, sempre, eren de complicitat, d’estímul, de protecció i de tendresa. Xavier Folch era, darrere la seva gestualitat tímida, la seva conversa suau, les seves conviccions fermes, el seu esperit de lluitador d’esquerres i nacionalista català al llarg de tota la seva vida, un gran sensible. I si la lletra era la seva passió primera i dominant també sabia assaborir l’art i va ser ami