Sobre la piscina
El cas de la piscina de la Costa dels Pins, ultra el seu interès per l’ocupació privativa de la vorera de la mar, un espai que tothom aprecia i que és de tots (domini públic en diuen), també reuneix ingredients per il·lustrar com funciona l’Estat espanyol, les camarilles de poder madrilenyes i les sucursals de províncies, o l’estereotip del poderós que se sent i viu per sobre del sistema, com un rei.
El permís originari, de l’Administració franquista, preveia la reversió del mollet i la piscina el 1984, sense pròrrogues. Però anaven passant els anys, amb la proverbial eficàcia de Costes (governs