Mitologies | Les oracions subordinades - Diario de Mallorca
Hi hagué un temps, ara ja molt remot, en què vaig estudiar molta Gramàtica Castellana. Era jove i els joves, diuen, posseeixen una enorme capacitat de suportar l’avorriment. No vaig tenir gaires bons professors de Gramàtica. Feia la impressió que la matèria que es veien obligats a ensenyar no els agradava. Això també em va succeir amb els professors de Religió que impartien, generalment, clergues desmotivats i sense ganes. He de dir que, malgrat aquests professors, no vaig perdre del tot la fe, tot i que hauria estat la cosa més natural. Però ja sabem que la fe és una gràcia que...