L’arcàngel romànic d’Engolasters Autor: Quim Valera El romànic és considerat com el nostre art nacional. És una manifestació artística que ens agermana tant amb els nostres veïns pirinencs com amb la resta d’Europa. Tanmateix, si fugim de clixés i tòpics apresos per edulcorar la nostra vocació vers el turisme, el romànic és un art poc conegut en profunditat a casa nostra. L’arrel ve de lluny, des que sèiem a les aules, perquè no crec que hi hagi cap estil artístic, ni contemporani ni passat, que s’ensenyi de forma tan poc acurada a les nostres escoles. Aquí també tornem als tòpics, el romànic se’ns ha explicat sempre com un art immers en unes societats fosques, marcades per un teocentrisme intransigent, en una època feudal molt allunyada de les societats que van postular els pensadors il·lustrats molts segles després. Per si li faltés encara més mala premsa, sovint se’l contraposa a l’art gòtic, més lluminós i antropocèntric, reconegut en els segles posteriors com una avantsala de l’humanisme que imperaria en el Renaixement.