Noni Step News Today : Breaking News, Live Updates & Top Stories | Vimarsana

Keep calm Deixem-ho en un empat Emili Gispert Negrell La pandèmia no ens ha fet millors. Ens està mostrant tal com som. Un sac de contradiccions. Ja farem prou que quan ens en sortim no siguem pitjors. No vull pas dir que en temps de Covid no hi hagi hagut actituds individuals i col·lectives que no siguin dignes d’admiració. N’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. Investigadors, científics, metges, infermeres, mestres, voluntaris d’entitats socials, alguns polítics –...

Fes-te subscriptor de VilaWeb Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací. Mart no és el lloc ideal per a criar els teus fills, es lamenta Rocket Man en el clàssic atemporal d’Elton John. De fet, Mart és molt fred. Però això és una cosa que no sembla preocupar una nova generació d’empresaris espacials entestats a colonitzar la “darrera frontera”, i com més aviat millor.

‘Barba Blava’, by Lubitsch Si et titllen subtilment de Barba Blava, ja  pots imaginar-te que et veuen com un  baliga-balaga. Oscar Wilde, que, recordem, va morir a París, assegurava que ell ho podia resistir tot menys la temptació. Per la seva banda, la juganera Mae West, no es quedava curta i dècades més tard diria: “Jo ho provo tot una vegada, dues si m’agrada i tres per assegurar-me’n.” I encara una altra de les seves,  que avui ens va de perles: “Dius que hi ha deu homes esperant-me a la porta? Despatxa’n un, avui estic cansada”. 

Quines coses... Daltabaix i escàndol al Comú d’Ordino arran del mal comportament i autosuficiència d’un conseller, El Genet Solitari. D’estribocs i d’embastavaques n’hi ha a tots els pobles, però la major part no tenen l’honor de ser escollits per representar ciutadans a una corporació. Sigui quina sigui la representativitat que ostenta la persona elegida, li toca ser respectuós i ben assenyat en la comesa del càrrec de conseller comunal, sense mai no depassar uns límits infranquejables que puguin infringir la bona educació i la continència de rigor d’un “honorable�...